96 5820 001 - Plaza Mayor, nº 1 03409 La Canyada, Alacant canyada@canyada.es

      Patrimoni Hidràulic

      Patrimoni Hidràulic

      Situada a la part més occidental de la vall de Biar, en l’àmplia carrerada que l’uneix a la conca de Villena, al terme municipal Cañadense és ric en aqüífers. A causa d’això, a la fi del segle XVII van començar a multiplicar-se en tota la vall cases disperses pròximes a les sèquies i als horts fins que a finals del segle XVII es va configurar la partida de la Canyada a partir de diversos grups de cases disperses com “El Portell “,” La Solana “o” El Pinaret “.

      Tota aquesta riquesa hídrica aportada pel pas del riu Vinalopó ha permès a Canyada gaudir d’una excel·lent agricultura, en la qual el cultiu principal és l’olivera i la vinya, així com els ametllers, pruneres, cirerers i pomeres. En l’actualitat, Cañada ha recuperat i restaurat tot el seu patrimoni arquitectònic hidràulic co l’objectiu de preservar la història del municipi

      La creueta

      La creueta

      Aquest assentament és la referència més antiga de Cañada, corresponent a un rellevant poblat de l’Edat de Bronze que es remunta a més de 3.000 anys. Al contrari del que va succeir en altres assentaments on els pobladors van condicionar prèviament el terreny, en aquest es van adaptar a ales irregularitats de la superfície a construir, manifestant un urbanisme incipient.

      Parish Church of San Cristóbal

      Parish Church of San Cristóbal

      El 9 de Juliol de 1800 el Vicari General de l’Arquebisbat de València va crear la parròquia de la Canyada i va instituir a Sant Cristòfol com a patró i titular de la nova parròquia. A partir d’aquesta data va començar la construcció de l’església que avui ostenta el municipi.

      Situada al costat de la plaça Major del poble i recentment restaurat tot l’edifici datat del segle XIX, l’Església Parroquial de la Canyada és una de les més especials de la província d’Alacant a causa de que alberga en el seu interior el quadre pintat pel mestre valencià Joaquín Sorolla titulat “Sant Lluís, rei de França” i que va ser restaurat en 1991 per Angel Barros Montero.

      Així mateix, la grandesa de l’Església Parroquial de Sant Cristòfol també s’aprecia en cada detall del seu interior, com en l’altar major, recentment recanvi al seu estat original.

      Ermita de Nostra Senyora del Carme

      Ermita de Nostra Senyora del Carme

      Ermita de Nostra Senyora del Carme Erigida en 1891 sobre un turó en el vessant de la muntanya Sanmayor de Cañada en honor a la patrona del poble, la Mare de Déu del Carme, aquesta petita ermita consta d’una planta de nau única en forma de creu grega, voltes de canó en els braços i cúpula cega sobre petxines en el creuer.
      L’ermita està situada en un recinte tancat amb un cuidat jardí. A l’exterior de l’ermita destaca la porta, un òcul el·líptic sobre ella i l’espadanya realitzada en maó massís. Aquesta ermita es va aixecar gràcies a la dedicació del llavors capellà del poble, José Molla Planes, Carmelita Descalç conegut pel nom de Pare Salvador, l’esforç es veu reconegut en diverses inscripcions de l’ermita.

      A la façana de l’ermita destaca la porta, un òcul el·líptic sobre ella i l’espadanya realitzada en maó massís.

      La campana té el nom de “Carmen ¡Creu Salvadora!” Va ser batejada pel Pare Salvador abans de ser col·locada. Durant aquest bateig es va cantar una coplilla que recull la tasca del pare Salvador:

      “CARMEN ¡CREU SALVADORA!
      Posaren a la campana
      La van portar a l’ermita
      Després de ser batejada
      I aquell que la va batejar
      PARE SALVADOR, en diuen ”

      “Amb la Verge a Cañada,
      per sempre el Pare Salvador ”
      translació 7-7-85

      Ermita de Sant Lluís Gonzaga

      Ermita de Sant Lluís Gonzaga

      Esta capilla está situada en la subida a la ermita de Nuestra Señora del Carmen. Fue impulsada por el párroco Rafael Oliver Gomar, quien constituyó la Congregación de los Hijos de San Luis Gonzaga para reunir a los jóvenes en los momentos de  oración y convivencia. La ermita, en forma de rotonda con banco corrido, fue planeada y dirigida por el maestro de obras Vicente Castelló Ferrándiz. En su construcción colaboraron todos los jóvenes de la población, que desinteresadamente aportaron y portaron materiales para su edificación.

      Aumentar tamaño
      Contraste